But the truth about Santos is that where the rest of us have learned not to notice, at least consciously, the links between the power of great music and the basic impulses of our own bodies, Santos recognises them, makes them flesh on stage, and then - in moments of absolute creative purity - creates his own 21st-century variations on the music, austere, calm, and beautiful.
Of all the shows I have seen in the Edinburgh Festival, this is the one I would most like to sit through again; for the sheer richness of its inspiration, and the power of its vision of the great music it celebrates. (Joyce McMillan, The Scotsman)
UNA GOTA DE AGUA Santos prefiere las piruetas vocales belcantistas para simbolizar el paroxismo del orgasmo. Y ahí está su acreditada compañía para servir todo ello con precisión y esmero: la mezzo Claudia Schenider, la soprano Alina Zaplatina, el tenor Antoni Comas. El magnífico vestuario de Mariaelena Roqué, que comparte con Santos la dirección artística y la detallista iluminación de Luis Martí completan un espectáculo que cabe calificar de redondo. (Agustí Fancelli, EL PAIS)
UNA FILIGRANA DESDE EL CORAZÓN DE ROSSINI: Elaborados con la música del italiano, del infierno doméstico del genio de Vinarós salen gratinados, cocidos, "souflées" espléndidos, y ese filete de primera, asado vuelta y vuelta, tostado por fuera y por dentro tierno y rojo, que así es la textura y el color de las grandes pasiones.
(...) Partiendo de una acreditada vocación desacralizadora y de una sensibilidad para aprehender la materia musical químicamente pura (los sonidos), Carles Santos realiza esta vez una inmersión en las pulsiones rossinianas básicas, previas a los argumentos cantados para, en compañía de éstos, ensayar una interpretación del fluir vital de los personajes y las situaciones. (Joan Anton Benach, LA VANGUARDIA)
Primera afirmació: Carles Santos és un geni; segona afirmació: l'espectacle El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora és genial. Vaig sobre segur, quan faig afirmacions tan contundents, perquè, quan un fet artistic esclata amb tanta força, amb tanta inequívoca qualitat, saps del cert que no és una afirmació subjetiva. ISABEL-CLARA SIMÓ, AVUI
INUNDACIÓ SANTOS: L'acostament de Santos a la música de Rossini no té el caràcter revelador (i en el fons intensament reverent) del mostrat cap a Bach a la impressionant La Pantera Imperial (un d'aquells espectacles que en un pais normal hauría estat ja inmortalitzat en format visual), és més extern, tot i mantenir òbvies connexions a través dels ritmes mecànics i les repeticiones obsessives de la seva música amb els desplegaments de coloratura del pesarès. Perè el cop mestre de la nova obra és la gradació implacable de la farse cap a la melangia i la mort, un reflex més que pertinent a la pròpia trajectòria de Rossini (XAVIER CESTER, AVUI)