La meua filla soc jo

1. OBERTURA MUSICAL 2. FETUS Text fonètic 3. NAIXEMENT Plors de nens 4. PRIMER JOC Text fonètic 5. SEGON JOC Titadyne Goma dos Pólvora negra Clorat potàssic Amonal Fulminat de mercuri Fulminat de plata Trinitroresorcinat de plom Nitroglicerina Trilita o TNT Metralla Detonador de coure Detonador de bossa d'aire Detonador elèctric Cordó detonant Plutoni 239 Metxa Pistó Isòtops radioactius Bomba atòmica
6. TERCER JOC ENCARA NO TENEN SENTIT LES REFLEXIONS PRÈVIES A QUALCOSA CHE NON ESISTE NELLA MIA PERCEZIONE D'INFANTE D'INFANTI (MAKRÍA APÓ-LA ÓTI DEN ÍNE FOS APOKTIMÉNI APÓ TIN MIRÉA DIMIÚRGIA) IRREVERSIBLE Y SUMERGIDA EN LOS FONDOS INESCRUTABLES DE LA PROPIA AUSENCIA INDUCED AND TRANSACTED IN THE FASHION OF INEVITABLE EXISTENCE TO THE WHOLE KONTZIENTZIA DEFINITZEN DUEN HITZA ETA HONDOA ANTOLATZEN DUEN JATORRI DINAMIKOAREN GAINEAN KAK (SRIDÂ PASTAYÂNNAVA VASSTANAVLÊNIA) DENTRO DA PRÓPIA E AINDA NON EXISTENTE REFLEXÃO ESTÉRIL FACTI VITALIS ORDINIS STRUCTURAQUE SEMPER IGNOTAE VOLUPTATIS CONSTANTIA DE LA PRÉCISION DE LA PROPRE PAROLE QUI LE DÉFINIT MÊME AVANT LE TEMPS ALS VORÜBERLEGUNG UND WEITERGEHEND ALS DIE VAHRNEHMUNG DES KINDES UNTER KINDERN FORMÉE PAR PRETEXTES ROUTINIERS AVEC I'INTELLIGENCE DU NOM QUI N'A PAS DE NOM (I SHTO PRAVASZÌRUIT IVÔ SÔPSTVINNAE ÎMYA, CATÔRAE CIRCULÎRUIT BIS ATCLANÊNIY) Y CON UNA EXTRAÑA RAREZA RESIDUAL QUE NO LE OBLIGA A DEFINIRSE BERROEK ERATZEN DUEN HUTSEZKO EGITURAREN BARRUAN WAITING FOR A REFERENCE PROJECTION NO PREVISIBLE I ABSORBIDA PEL TOT DE L'EXISTÈNCIA NO EXISTIDA DE L'INFANT D'INFANTS. ENCARA NO TENEN SENTIT LES REFLEXIONS PRÈVIES A QUELCOM QUE NO EXISTEIX EN LA MEUA PERCEPCIÓ D'INFANT D'INFANTS LLUNY DE TOT ALLÒ QUE NO ÉS LA LLUM ADQUIRIDA PER LA CREACIÓ FATAL IRREVERSIBLE I SUBMERGIDA EN ELS FONS INESCRUTABLES DE LA PRÒPIA ABSÈNCIA INDUÏDA I TRAMITADA EN FORMA D'EXISTÈNCIA INEVITABLE AL TOT DE L'ORIGEN DINÀMIC QUE DISTRIBUEIX EL FONS I EL MOT QUE DEFINEIX LA CONSCIÈNCIA COM UN ÀMBIT DE RECUPERACIÓ CONSTANT DINS DE LA PRÒPIA I ENCARA NO EXISTENT REFLEXIÓ ESTÈRIL DEL FET VITAL ESTRUCTURA D'ORDRE I CONSTÀNCIA DEL PLAER PERMANENT IGNORAT PER LA PRECISIÓ DE LA PRÒPIA PARAULA QUE EL DEFINEIX INCLÚS ABANS DEL TEMPS DE REFLEXIÓ PRÈVIA I MÉS ENLLÀ DE LA PERCEPCIÓ DE L'INFANT D'INFANTS FORMAT DE PRETEXTES RUTINARIS AMB LA INTEL·LIGÈNCIA DEL NOM QUE NO TÉ NOM I QUE PROVOCA EL SEU PROPI NOM QUE CIRCULA SENSE PROPENSIÓ I AMB UNA ESTRANYA RARESA RESIDUAL QUE NO L'OBLIGA A DEFINIR-SE DINS DE L'ESTRUCTURA DE BUIT QUE ELL MATEIX CONFIGURA A L'ESPERA D'UNA PROJECCIÓ DE REFERÈNCIA NO PREVISIBLE I ABSORBIDA PEL TOT DE L'EXISTÈNCIA NO EXISTIDA DE L'INFANT D'INFANTS.
7. QUART JOC LES MARES La primera mare és una mare de text que pernocta sense fe, dorm quan tu dorms i té els indicadors animals en ple rendiment: es diu Xoxània. La segona mare és la mateixa mare de la mare que es manté en la distància precisa del fet inevitable: es diu Xoxònia. La tercera mare mai ha vist a la mare de la seua filla i respon a tots els noms imaginables, menys al seu, que ni ella coneix: es diu Xixònia. La quarta mare té fervor consultiu, recull els vòmits vaginals i imposa el plaer fora del calendari tradicional. Amb la boca plena no es pot pronunciar el seu nom: Xixínia. És el temps de les entranyes reconvertides. És el temps de pensaments rossegats. És el temps de defecacions desitjades. És el temps d'escriure el teu nom a la paret amb la meua pixera. És el temps de netejar-te el cul amb musica clàssica. És el temps de digitalitzar el teu clítoris. És el temps de treballar a correus tot l'estiu. És el temps de menjar paella amb un Crist de plata. És el temps de tindre cucs als pits. És el temps de vomitar dins d'una llauna d'atun. És el temps de tacar els llençols mentre passa la banda municipal. És el temps d'anar al teatre sense bragues. És el temps de menstruar el dia de Corpus Christi. És el temps de pegar-li foc al Parrufall. És el temps de no tindre vergonya nacional. És el temps de congelar la cera de les orelles. És el temps de no ser la filla del teu pare. És el temps de cridar.
8. ADOLESCÈNCIA. He dormit una setmana amb les sabates posades, per no atrevir-me a confessar als meus pares que no havia estat capaç de desfer-me les llaçades. El meu pare fa fotos de la meua mare quan ella es fa pintar les ungles dels peus, per un mascle anònim. Vomito cada dia a la porta de l'església arxiprestal. Quan deixo que el meu pare em pentine els cabells, la seua sang s'acumula en un espai reduït i irrisòriament sensible. El dia que algú penetre el meu sexe, obriré un compte al banc. Ella, Sebastiana Crapull, sempre porta una clau d'or penjada del coll, per alguna cosa serà. Ell la té obligatòriament afaitada. Fa la siesta en un banc de l'església. Els grans rituals mai són en dies laborables, inclosa la masturbació. El meu pare està tancat dins d'un estoig de tuba. La meua mare, està al llit, lluny de les seues pròpies conviccions familiars, però amb sabates impossibles.
9. PRIMER ORGASME La filla, que ara es diu Potranca, després de diverses infidelitats, estudis limitats i no massa experiència, va trobar el seu primer gran amor en la persona de Sorelló. Sorelló, és un jove entusiasta, ple de vida i fàcil d'enganyar. Dins dels pressupostos generals d'una família tradicional, Sorelló es constituiria en un valor negatiu. Un controlador aeri els va dir a la parella que els grans orgasmes són patrimoni dels penjats. Amb un arravatament amorós, Potranca i Sorelló van decidir penjar-se de dos arbres mediterranis: el taronger i l'olivera. Sorelló: M'he penjat perquè t'estimo. Potranca: Jo també. Sorelló: És la primera vegada que et penges? Potranca: Això no t'ho diré. Sorelló: Amb qui t'has penjat? Potranca: Això a tu no t'importa, per ara. Sorelló: Que vols dir amb això? Potranca: Concentra't i calla. Sorelló: De moment, no sento res especial. Potranca: Una mare meua, va morir de plaer en la seua última penjada. Sorelló: Quantes mares tens? Potranca: Perdona, tinc ganes de fer pipí. Sorelló: Ara començo a sentir alguna cosa: no pares. Potranca: M'agradaria que ens vegés el meu pare. Sorelló: El teu pare, també es penja? Potranca: Es penja amb mi. Sorelló: M'agradaria morir-me. Potranca: Morir-me de plaer. Sorelló i Potranca: Quina situació tan estranya, sobretot si no tens molta cultura. Ja haurem mort de plaer.
10. SEGON ORGASME Atenció, atenció, acaba d'ocórrer un greu accident de trànsit. La filla, que ara es diu Babúrnia, acaba d'atropellar amb el seu vehicle un vianant, exactament un capellà amb sotana, birret i devocionari. De nom: Teòleg Industrial. La sang de Teòleg Industrial, s'escampa per la carretera i ella, Babúrnia, té l'ocasió de comprovar l'origen de la seua locura, bevent i xuclant la sang de la seua víctima. Cap dels dos es deixa perdonar per Déu. BABÚRNIA: he tingut la precaució de no frenar i així matxucar al meu teòleg d'origen. Déu, per favor, no em perdones! Redéu de déu, que poc deu arribes a ser! TEÒLEG INDUSTRIAL: Regina hydraulica. Regina odiosa. Regina convivens. Regina paphia. Regina sordida. Regina femenina. Regina perforata. Regina volatilis. Regina musicalis. Regina datylifera. Regina fertilis. Regina humida. Regina animalis. Regina furtiva. Regina mortua. BABÚRNIA Estic arribant a les teues artèries més vitals. Aquesta és l'autèntica comunió. Mitjançant la sang, la teua ànima, a partir d'ara, viurà dins de mi. Tens la teologia erecta. TEÒLEG-INDUSTRIAL Nunc cognita habeo multa quae antea nesciebam. Cur viam publicam non transiero prius? Comunio est cum omnia percepcione et transcendentia metaphysica. Amor et tota deditio longe a hypocritis moralibus. De hinc numquam latine loquar. BABÚRNIA Estic llepant full per full, el teu devocionari ensagnentat. És el meu primer teòleg de dutxa mensual amb rateta de conill teològic i maitines congelats. TEOLEG-INDUSTRIAL Filla moixonada. Filla pixona. Filla capollada. Filla llatina. Filla peluda. Filla podrida. Filla instrumental. Filla teua. Filla oficial. Filla cabrona. Filla única. Filla retransmesa. Filla solar. Filla genial. Filla meua.
11. TERCER ORGASME La filla, que ara es diu Fotrilla, està en un concurs amb els ulls tapats, un bastó a la mà, una persona dintre d'un estoig de tuba penjat del sostre, deu preguntes i el dret a matar. Primera pregunta, Fotrilla: Quina diferència hi ha entre fer l'all i oli amb morter o amb una batedora? Sis-Rossegats-Sis: Per a fer un all i oli amb morter, prèviament has d'eliminar la clara de l'ou. Segona pregunta, Fotrilla: Quina és la teua pel·lícula preferida? Sis-Rossegats-Sis:: "Ordet", de Dreyer. Tercera pregunta, Fotrilla: Què penses dels zoològics? Sis-Rossegats-Sis: El mateix que en pensen els animals. Quarta pregunta, Fotrilla: Quin és el teu estat natural? Sis-Rossegats-Sis: Davant del mar. Quinta pregunta: Un marisc ? Sis-Rossegats-Sis: Àcid úric. Sexta pregunta, fotrilla: Conta'm una història. Sis-Rossegats-Sis: Un home va viure tota la vida dintre d'un estoig de tuba, convençut que era una tuba. Mai ningú va dir-li que era home, fins que un dia... Setena pregunta, Fotrilla: Arrufo o quebranto? Sis-Rossegats-Sis: Fusta. Vuitena pregunta, Fotrilla: "Silence" de John Cage? Sis-Rossegats-Sis: Quatre minuts, trenta tres segons. Novena pregunta, Fotrilla: Relacions sexuals? Sis-Rossegats-Sis: Dibuixades durant un viatge amb tren. Desena pregunta, Fotrilla: Un desig? Sis-Rossegats-Sis: Ser una tuba. Després de formular les deu preguntes, Fotrilla ha arribat a la conclusió que la persona que estava dintre de l'estoig és el seu pare. A conseqüència d'això, el seu pare ha deixat de pensar que és una tuba i passa a pertànyer a la seua filla que, durant vint-i-quatre hores, pot fer amb ell el que vulgue, inclòs acabar amb la seua vida. Fotrilla: Jo no sé si ell sap que jo sóc la seua filla. Jo tampoc sé perquè viu dintre d'un estoig de tuba. A partir d'ara ell sap que no és una tuba i veurà que sóc la seua filla. Qui ha provocat aquesta situació? Sis-Rossegats-Sis: He sigut jo. Fotrilla: Jo sóc la teua filla Sis-Rossegats-Sis: Jo sóc la meua filla Fotrilla: Jo, sóc jo. Sis-Rossegats-Sis: Jo, sóc tu, si tu vols. Fotrilla: Jo no vull. Sis-Rossegats-Sis: Si jo pogués ser la meua filla i el pare al mateix temps, justificaria la fosca i llarga espera dins d'un espai equivocat . Fotrilla: En les properes vint-i-quatre hores, la teua vida serà meua. Podrem anar més lluny? Sis-Rossegats-Sis i Fotrilla: No ens deixem contemplar per la intel·ligència i menys per la intel·ligència dels altres.
12. CASAMENT La filla, que ara es diu La Bandolària Negra, ha decidit casar-se amb la primera persona que passa per davant d'ella. Un projecte de relació basat en el desconeixement i l'oblit permanent. El desconegut es diu Virulat de Catralla i sempre ha viscut lluny de la felicitat. El pare de Fotrilla, ara la Bandolària Negra, segueix viu tractant de renovar la seua identitat lluny de la mar i amb un pensament convenient. LA BANDOLÀRIA NEGRA: No vull saber qui eres, no et vull conèixer, permanentment estaré oblidant la teua imatge. VIRULAT DE CATRALLA: Hem d'oblidar cada paraula, fins i tot abans de pronunciar-la fins arribar al total desconeixement mutu. LA BANDOLÀRIA NEGRA: La teua memòria ja no existeix. En aquests moments has de ser incapaç d'explicar què està passant. VIRULAT DE CATRALLA: No puc preguntar el teu nom; si fos així hauria d'oblidar-lo. Es pot viure sense records? LA BANDOLÀRIA NEGRA: La felicitat de la memòria ja no existeix. Tampoc sé amb qui estic parlant. VIRULAT DE CATRALLA: Estem ballant al casament de dos desconeguts. Podrem oblidar la música? LA BANDOLÀRIA NEGRA: La teua pregunta s'ha oblidat d'ella mateixa: tu, has deixat d'existir. VIRULAT DE CATRALLA: Oblidant tornarem a ser? LA BANDOLÀRIA NEGRA: Tu, no. Després de totes aquestes experiències, les filles-filla han decidit matar el pare, que segons ell, és la seua filla. Les filles-filla, han proposat quatre maneres diferents d'executar la mort. Primera, obligant-lo a menjar hòsties en mal estat i data caducada fins la mort. Segona, ofegant-lo amb l'orina del mascle anònim que pinta les ungles dels peus de Sebastiana Crapull. Tercera, netejant-li el cor amb lleixiu. Quarta, extirpant-li del cervell, la paraula: jo.
13. FINAL Cant del gall.